Octubre de 1999 al port d’Eivissa.

Amb tretze maletes, un equip de música, una bicicleta i mil somnis, pujava braç a braç amb el meu germà gran, i una fúria d’adolescent que bullia dintre meu, el desig de voltar el món sencer, i fer de la música la meua forma de vida.

Deixava sa meua Roqueta enrere, la sal permanent a sa pell, els paisatges de sa meua infantesa, ses postes eternes de sol,…

M’he fos dintre milers de cançons, m’he deixat l’ànima cantant sobre escenaris llegendaris d’arreu del món, i m’emocion pensant en tot el viscut i compartit amb artistes d’aquí i d’allà, ben lluny de casa o, sobretot, tornant als meus a cantar-los el camí recorregut.

Ara, desfaig camí per reviure les meues arrels. Amb evident nostàlgia, amb el desig etern de continuar aprenent. De retrobar-me cara a cara amb la tradició que me’n voltava i amb la que fa anys em vull retrobar, però gires internacionals, dos fills i una pandèmia han fet que s’allargui més enllà del meu desig.

El temps ha arribat i ho faig avui, recopilant músiques que m’emocionen i encomanant els arranjaments a l’exquisit Manel Fortià, completant formació d’ensomni amb en Carlos Montfort.

Tradició i actualitat, cançons de les nostres illes, cultura que ens abraça i que ha acompanyat reunions i xicotes de ses famílies, “miscolat” amb màxim respecte, amb la riquesa de ritmes i harmonies d’altres racons del món.

Sempre he portat a la maleta, moments màgics al voltant de focs i celebracions familiars, i ara, amb la il·lusió d’aquella garrida que es cantava per dintre, us present aquest nou somni que es fa realitat: Arrels d’Ara.

Ángela Cervantes

Ángela Cervantes – veu
Manel Fortià – contrabaix
Carlos Monfort – violins i percussió
David Casamitjana – Enginyer de so