La cultura és segura. La Dream Funk a Empuriabrava

Les coses son com son: la cultura és segura. El desastre que la pandèmia del Covid-19 ha significat per tants i tants sectors econòmics, ha comportat per al món de la Cultura una rotunda devastació. Un cop decretat l’estat d’alarma del mes de març es va aturar radicalment la contractació de tots els espectacles artístics. A poc a poc, a mesura que passaven les setmanes, es va afegir a la no contractació l’anul·lació o ajornament de, en el nostre cas, la pràctica totalitat dels concerts ja contractats. Hi va haver qui per evitar maldecaps majors, va decidir suspendre concerts i festes majors ja programades. D’altres, més prudents, van anar prenent decisions a mesura que els esdeveniments semblava que ho demandaven.

Amb l’aixecament de l’estat d’alarma semblava que la crisi s’havia superat i un aparent i prudent optimisme va donar pas a un nou període de contractació, on les propostes de caire local i de petit format van tenir un moment destacat. Paral·lelament continuaven les suspensions o aplaçaments de festivals de mitjà i gran format i les festes majors anaven caient.

Els successius rebrots del mes de juliol van clavar l’estocada definitiva a un sector ja molt castigat. Lluny d’entrar a valorar xifres de les pèrdues del sector o les actituds de les programadores i programadors amb qui em resulta fàcil empatitzar, atès que en la majoria dels casos, malgrat la voluntat de voler programar, s’han vist impel·lides a no fer-ho per l’arbitrarietat dels polítics de torn (no tots, ni totes), voldria destacar un fet molt evident i ja prou conegut: en cap espectacle cultural s’ha produït cap contagi per Covid-19. Aquest fet demostra que allà on s’ha programat un concert, s’han pres totes les mesures per tal que l’esdeveniment es pogués desenvolupar amb el màxim de seguretat. Com a mostra poso l’exemple del concert que la Dream Big Funk Band de Vicens Martín vam fer el dissabte 18 de juliol, al Passeig Marítim d’Empuriabrava.

Per tal de garantir la viabilitat higiènica i sanitària del concert es va actuar des de dos àmbits: el de l’Administració, representada en aquest cas per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i el de l’empresa de management de la Dream, és a dir blumusic produccions i la de so, Rocktail.

L’Ajuntament de Castelló d’Empúries, mitjançant el seu Tècnic de Cultura i Festes va dissenyar un protocol centrat en:

  • Traçabilitat: l’entrada era gratuïta i cada persona que volia accedir al recinte on es va fer el concert, havia de deixar per escrit el seu nom i telèfon de contacte.

 

  • Entrada i sortida al recinte: l’entrada i la sortida al recinte es van situar a ambdós extrems del recinte amb la finalitat que no es poguessin produir aglomeracions de persones.

 

  • Rentat de mans: cada persona que entrava s’havia de rentar les mans amb un gel hidroalcohòlic dipositat a la taula de control.

 

  • Distància de solidaritat: les cadires tenien la distància reglamentària i el públic es va poder asseure per nuclis familiars i separats de la resta de persones.

 

  • Ús obligatori de mascareta: quatre guàrdies de seguretat van vigilar al llarg de tot el concert, que ningú del públic es retirés la mascareta o no guardés la distància de solidaritat entre persones.

 

  • Obligatori romandre assegut: malgrat que el repertori ofert per la Big Band era ballable, tothom va romandre assegut a la seva cadira al llarg de tot el concert.

Tothom qui va assistir al concert va seguir les indicacions de higiene i seguretat sense cap inconvenient, conscients del risc que no fer-ho podia implicar. El públic va estar excel·lent.

Blumusic produccions i Rocktail van aplicar també un protocol de proves de so i concert molt estricte, atesa la singularitat de la formació que havia de pujar a l’escenari, és a dir, una Big Band composta per vint-i-un músics.

  • Disseny especial de l’escenari: tarimes situades a més espaiades, per mantenir una distància de solidaritat segura entre músics.

 

  • Muntatge del backline i microfonia: aquesta part es va fer amb un escrupolós rigor per part dels tècnics de Rocktail, de tal manera que un cop disposats els peus de micro i els micròfons al lloc determinat, ningú, excepte el tècnic d’escenari els podia manipular.

 

  • Proves de so per seccions: es va dissenyar un pla de proves en què cada secció pujava a l’escenari amb la mascareta. Mentre un músics provava, l’altre esperava el seu torn amb la mascareta posada. Així, provaven i tot seguit abandonaven l’escenari per donar pas a la següent secció. Es va seguir el següent ordre:

 

  • Secció rítmica: piano, baix, bateria i percussió.
  • Secció de saxos: saxos, flautes, clarinets
  • Secció de metalls: trompetes, trombons i tuba
  • Secció de veus: dos cantants i dues coristes.

 

  • Concert: a l’hora del concert l’entrada i sortida dels artistes a l’escenari també es va fer per seccions, per evitar les aglomeracions que poden provocar una formació tan nombrosa.

 

  • Camerinos: hi havia dos camerinos a disposició dels artistes amb dispensadors de gel hidroalcohòlic i taules i taulells al backstage, amb espai suficient per mantenir una distància segura entre els músics, mentre esperaven el seu torn a la prova de so, o bé a l’hora de sopar.

En resum, tant el muntatge de l’escenari, les proves de so, l’entrada i sortida de públic, com el concert es van dur a terme sota unes extremes i còmodes mesures de seguretat. Si hi afegim que la Dream Big Funk Band va oferir un concert altament potent i viu, és fàcil imaginar que la vetllada va ser un rotund èxit, la qual cosa ens demostra que el món cultural es pren amb moltíssima seriositat el risc del contagi, que pren totes les mesures per evitar-lo i que, d’aquesta manera garanteix que els i les treballadores del sector cultural podem exercir la nostra feina amb total seguretat, sense risc de contagi, ni per nosaltres, ni per al públic que assisteix a qualsevol acte cultural.

Moltes gracies a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries per la seva determinació a l’hora de programar el concert, gràcies al Martí i als seus col·laboradors, als tècnics de Rocktail amb qui va ser un absolut plaer poder treballar i als músics i cantants de la Dream Big Funk Band de Vicens Martín, per la seva paciència i disposició i l’excel·lent concert que ens van oferir.

Fede Serrat

Compartir :

Més publicacions

Deixa un comentari